Ja ho deia ahir que m'ha sortit una competidora que redacta molt bé el bloc. La Laura cada nit en arrivar a l'apartament es posa a escriure i la veritat és que el que escriu és el que jo pensava redactar com a resum del dia.
Em quedo amb una imatge del dia d'ahir, Oxford Street ple de gom a gom, una gernació de persones, corrent amunt i avall com formiguetes.. la veritat és que no recordo haver vist tanta gent pels carrers en cap altre lloc dels que hem visitat.. I també curiós veure tants autobusos vermells, alguns de dos pisos, avançant un darrera l'altre..
L'anècoota del dia la va protagonitzar el vigilant de l'entrada del museu - British Museum- quan no ens deixava entrar amb la maleteta que portavem ( per cert, l'haviem acabat de comprar per poder repartir bé equipatge a la tornada) perque deia excedia les mides màximes fixades pel museu i i que es presentaven en un cartell a l'entrada i en Joan enfadat com una mona amb una cinta mètrica demostrant-li que complien les mides reglamentaries segons la norma.... El gorila aquell al final ens va deixar passar atemorit davant la conviccio amb la que en Joan defensava els seus arguments, amb un to alt de veu que no li recordo i que es mes propi de mi que d'ell.. je, je..
També per recordar , les momies del museu britànic. Recordo que ja les havia vistes de viatge amb el pare i la Laia, Jo devia tenir uns 15 anys.. i em van impressionar...
Bé, passo la paraula a l'Albert, que el tinc aqui enganxat darrera l'orella preparat per escriure en el blog...
L'anècoota del dia la va protagonitzar el vigilant de l'entrada del museu - British Museum- quan no ens deixava entrar amb la maleteta que portavem ( per cert, l'haviem acabat de comprar per poder repartir bé equipatge a la tornada) perque deia excedia les mides màximes fixades pel museu i i que es presentaven en un cartell a l'entrada i en Joan enfadat com una mona amb una cinta mètrica demostrant-li que complien les mides reglamentaries segons la norma.... El gorila aquell al final ens va deixar passar atemorit davant la conviccio amb la que en Joan defensava els seus arguments, amb un to alt de veu que no li recordo i que es mes propi de mi que d'ell.. je, je..
També per recordar , les momies del museu britànic. Recordo que ja les havia vistes de viatge amb el pare i la Laia, Jo devia tenir uns 15 anys.. i em van impressionar...
Bé, passo la paraula a l'Albert, que el tinc aqui enganxat darrera l'orella preparat per escriure en el blog...
Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada