Per fiiiiiiiiiiiiii, he anat a Wimbledon, el temple del tennis, a on va nèixer aquest esport.Ens hem llevat i hem anat al metro direcció wimbldon. Hem baixat, era un poble molt maco amb petites cases i botigues de tennis per tot arreu. Al final del poble estaba el "All England lawn tennis and croquet club". Hem entrat i la pista central era davant dels nassos, hi havien altres pistes pels cantons però aquella era en la que fa dues setmanes Roger Federer havía aconseguit aixecar la copa d'or (la hem vist!). Hem entrat al museu era molt sofistict amb altaveu i aparells extranys que et guiaven per unes sales i t'explicaven la historia del tenis des del 1873 fins l'actualitat. Preciós, clàssic... I al final l'exposició d'aquest any amb els jugadors d'ara i vídeos. El que més m'ha agradat ha estat una sala que se suposava que era una fàbrica de raquetes de fusta. Hem dinat a sota de la pista central a hi ha un comentari escrit a la paret que ho descriu tot de la catedral del tenis, la va dir Goran Ivansevic quant va comencar a decaure: "no m'importa si no guanyo cap més partit, sempre seré un campió de Wimbledon". Hem anat a la botiga i m'he comprat una gorra de Wimbledon. Després hem passejat per Hide Park i hem vist el palau de Diana. El millor dia fins ara.
Albert
Albert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada